Els nens i adolescents no necessiten càstigs ni imposicions per poder aprendre a ser responsables de les seves pròpies accions i per descobrir quines són les accions més adequades en moments determinats. Els nens i adolescents et necessiten perquè siguis el seu guia, el seu suport i perquè els orients en el tipus de conseqüències que hi haurà segons el seu comportament.
Les conseqüències per als nens i adolescents no poden ser sempre igual ja que dependrà de l'edat i de la idiosincràsia de cada un el que et decantis per unes o altres conseqüències. Les conseqüències han d'estar sempre pactes per endavant perquè els nens i adolescents sentin que tenen part de control en el que els està succeint, d'aquesta manera acceptaran de millor grau les conseqüències ia més, sentiran la responsabilitat de poder canviar el seu comportament per millorar el seu benestar emocional i el de tots.
Les conseqüències educatives han de ser raonables, han de ser eines a utilitzar sempre que sigui necessari per proporcionar una bona educació personal, per prevenir i per ser un bon guia en la criança dels fills. Les conseqüències ensenyen als nens el que no s'ha de fer i quins són els comportaments adequats en cada ocasió. No obstant això, les conseqüències per si soles no ensenyen als nens els valors i les habilitats que són realment importants per treballar a el mateix temps la seva autoestima, la resolució de problemes o l'autocontrol.
Conseqüències educatives efectives
Les conseqüències necessiten orientació per a ser eficaços i perquè els nens sàpiguen i aprenguin què és el que han de fer. L'orientació és el nucli d'una disciplina efectiva: ensenyar als nens el que està bé i el que està malament, ajudar-los a aprendre a assumir la responsabilitat de les seves accions ja ensenyar-los a relacionar-se positivament amb els altres i amb ells mateixos.
Cal seguir unes pautes perquè les conseqüències educatives a casa siguin efectives. D'aquesta manera s'evitaran enfrontaments o discussions perquè els nens i adolescents sàpiguen qui sou a cada moment. No perdis detall:
- Les conseqüències han d'ocórrer prop de el temps a la mala conducta.
- Els nens han de ser capaços de distingir entre el correcte i l'incorrecte.
- Els nens han de adonar-se que l'experiència desagradable és el resultat de la seva pròpia mala conducta deliberada, no la ira dels seus pares.
- Les conseqüències han de ser coherents i adaptada a les circumstàncies.
- La conseqüència ha de tenir sentit i no ser més severa que la mala conducta. Si està pactada amb anterioritat molt millor.
- Respon a el comportament negatiu dels teus fills en privat, en canvi respon a l'comportament positiu elogiándolos en qualsevol lloc, encara que sigui en públic.
- No abusis de l'ús de les conseqüències.
- Les conseqüències MAI han de ser violentes.
Tipus de conseqüències segons l'edat
Que repari el seu error (entre 6 i 18 anys)
Si el teu fill té entre 6 i 18 anys i trenca alguna cosa o causa alguna destrossa haurà de reparar el seu error. Pots ajudar-lo a elaborar un pla per a fer-ho, ja sigui estalviant per comprar el trencat, realitzar algun tipus d'activitat per apedaçar l'error com arreglar la gespa de l'veí si ho va trepitjar i el va destrossar, etc. Cerca la forma en què el teu fill pot reparar o apedaçar l'error i dóna-li les claus perquè ho faci.
El temps d'espera (entre els 3 i els 12 anys)
El temps d'espera és un temps de reflexió perquè el teu fill pugui pensar amb la teva ajuda sobre els fets. És una manera de corregir el comportament estant en un lloc tranquil durant uns minuts perquè reflexioni de forma individual i després parlar amb ell sobre el problema. El temps d'espera o per pensar ha de ser curt perquè si es torna tediós o massa llarg no servirà per a res. L'ideal és fer servir un minut per cada any d'edat de l'infant.
Podeu fer servir aquest temps quan el teu fill s'ha barallat o ha tingut un mal comportament com pegar a un germà. El millor és calmar tots els involucrats, no és una forma de castigar al teu fill, l'objectiu és que el teu fill reflexioni sobre el que ha passat i que entre els dos busqueu la solució més encertada. Mai deixis al teu fill sol en una habitació sense la teva orientació perquè llavors només estaràs cultivant rancor i ressentiment.
Permet les conseqüències naturals (totes les edats)
Les conseqüències naturals són sens dubte una bona eina d'aprenentatge per als nens, adolescents i fins i tot per als adults. Deixa que el teu fill experimenti els resultats naturals del seu comportament. Aquestes conseqüències no han de ser provocades ni manipulades per l'adult, tampoc han de ser perjudicials per al teu fill, però sí prou desagradables com perquè motivi al teu fill a canviar.
Per exemple, si no vol fer la seva roba bruta a la cistella de la roba, no la rentis fins que arribi un moment en què no tingui roba que posar-se. Si no vol dutxar-se simplement digues-li el que pot passar (oloraràs mal i la gent es donarà compte, és desagradable). Amb els seus comportaments i les conseqüències naturals l'ajudaran a entendre quina és la millor conducta, Però no només perquè els altres s'ho diuen, si no pel seu propi benefici.
Introdueix conseqüències lògiques (totes les edats)
Les conseqüències lògiques són com sancions raonables que estan connectades amb la mala conducta. Si per exemple teus fills deixen les joguines al pati sempre quan acaben de jugar i no els recullen, llavors pots ficar-los tots en una bossa i guardar-los al garatge i que estiguin un temps sense les seves joguines per jugar.
Explica com et fa sentir el seu comportament (totes les edats)
Quan el teu fill tingui una mala conducta, explica-quins són els sentiments que et generen. Sentiments de desànim, preocupació o fins i tot tristesa. Els nens volen complaure als seus pares de forma natural i la decepció mateixa ho poden sentir com una conseqüència greu dins dels seus cors.
Perdre privilegis (de 4 a 8 anys)
La pèrdua d'un privilegi pot ser una eina eficaç. Per exemple, si un nen es munta en una bicicleta sense casc, retirar la bicicleta durant un temps pot ser eficaç. Si un nen no posa la taula perquè està veient la televisió, treure-li la televisió també pot ser una eina eficaç. El perdre els privilegis haurà de tenir sentit d'acord amb el comportament i hauràs de fer de manera ferma però amistosa. Fes tractes amb els teus fills, pot tornar a guanyar aquest privilegi si s'esforça a corregir aquesta mala conducta.