Els nens i no només els nens senten la necessitat d'encaixar i per tal de ser acceptats segueixen les normes establertes pel grup. És el que es coneix com la pressió de grup en nens, un fenomen al qual tots ens exposem i que pot tenir conseqüències negatives si no ensenyem els més petits a identificar-la i afrontar-la.
Ser nen no és fàcil, si bé la majoria tendim a sentir una certa enyorança d'aquella etapa. Ser adolescent tampoc ho és; la necessitat d'encaixar pot contribuir a adoptar comportaments no desitjats o fins i tot perillosos. Per això és important com a pares estar atent als senyals, als canvis de comportament dels més petits i brindar-los les eines necessàries per afrontar la pressió de grup de manera positiva.
Què és la pressió de grup?
La pressió de grup és la influència que exerceix sobre nosaltres la majoria. Una influència capaç de modificar els nostres pensaments, sentiments i conductes. Probablement l'adolescència sigui en l'etapa que té més força, però, no és exclusiva en adolescents, sinó que ens acompanya al llarg de tota la vida, ja que ve de la necessitat que tenim els éssers humans d'encaixar. De la tendència que ens hem d'adaptar a la norma per evitar la censura o la desaprovació per part dels nostres iguals.
Com influeix la pressió de grup en nens i adolescents?
La pressió de grup en els nens es manifesta de diferents maneres i pot influir tant de forma positiva com negativa. I és aquesta la que ens preocupa ja que, sovint, adaptar-se a les conductes del grup de referència obstaculitza el pensament crític del nen o adolescent.
La necessitat de sentir-se acceptats porta nens i adolescents a comportar-se tal com els exigeix directament o indirectament el grup, sense pensar en la naturalesa del que fan ni en les conseqüències. I no només això sinó que en actuar en nom d'un grup traslladen a la responsabilitat personal aquest.
Per descomptat la pressió de grup no sempre és negativa. Un grup pot repercutir positivament en la rutina d'un nen, ampliant-ne els interessos i convidant-lo a viure noves experiències que resultin positives. I fins i tot entre les que considerem conseqüències negatives, hi ha diferents nivells de perillositat quant a les accions i actituds que les precedeixen.
Com podem ajudar un fill a afrontar-la?
Per ajudar el teu fill a afrontar la pressió de grup, el primer pas és fomentar la seva autoestima i confiança i establir una comunicació empàtica perquè se sentin segurs de parlar sobre les seves inquietuds, inseguretats i pors.
També és important que des de petits us donem l'oportunitat de donar la vostra opinió i prendre decisions d'acord amb la seva edat. Defensar la seva postura davant d'altres és una habilitat que els permetrà relacionar-se de manera saludable amb els companys.
A més, per enfrontar aquest problema de la pressió social existeixen diferents tècniques que els podem ensenyar de manera que tinguin eines per sortir airosos de situacions on experimentem aquesta pressió i se sentin temptats a acceptar una cosa que no comparteix. Són les següents:
- Tècnica del disc ratllat. L´objectiu d´aquesta tècnica és persistir en la nostra intenció, sense justificar-nos ni posar excuses. Quan estem tractant amb persones que resulten molt insistents i que no escolten arguments, és ideal repetir la mateixa frase fins que quedi clara la nostra postura. Una frase del tipus «entenc que tu vulguis… però jo no vull», «Comprenc que t'agradi… però jo prefereixo…»
- Tècnica del sandvitx. Aquesta tècnica s'utilitza per fer crítiques i consisteix a expressar el punt negatiu i de crítica entre aspectes positius de les persones a qui va dirigida la crítica. Així, l'ideal és començar el discurs amb alguna cosa que ens hagi agradat, continuarem amb allò que volem que canviï i acabarem amb un altre missatge o proposta positiva. Per exemple: “m'ho passo molt bé jugant al futbol amb vosaltres, però m'agradaria que algun dia provéssim plans nous. Segur que junts se'ns acudeix alguna cosa guai”. «M'agrada sortir de festa amb vosaltres, però no necessito beure per divertir-me, sempre va bé que algú estigui al 100% per al grup». «Ets molt enginyós, però no necessites riure't de X per demostrar-ho, perquè no ho utilitzes per aconseguir…»