Molts pares, oncles i avis tenen la mal costum de recórrer a la por perquè els nens obeeixin. És molt comú escoltar frases com: «Si no menges el menjar, el cucut vindrà per tu», «Si no ordenes les teves joguines, el monstre s'enfadarà», «Si et portes malament, el llop vindrà a buscar-te» o « El senyor de la borsa t'endurà». Tot i que per als adults aquestes frases poden semblar inofensives, per als nens tenen un efecte profundament perjudicial i cruel.
L'impacte de la por al desenvolupament infantil
El psiquisme dels nens està en formació, i és clau entendre que les pors inculcades durant aquesta etapa tenen conseqüències duradores. Criar un nen amb aquestes amenaces el pot convertir en una persona insegura, ansiosa i amb problemes per enfrontar-se a lentorn. Això genera un impacte negatiu en el vostre autoestima i en la capacitat per afrontar reptes de manera saludable.
El paper dels adults, especialment dels pares, hauria de ser el de proveir un ambient segur i estable. Els nens necessiten sentir que estan protegits, no espantats. Si l'objectiu és educar-los perquè realitzin una tasca com ordenar les seves joguines, els adults han de transmetre la importància de fer-ho perquè és correcte, no perquè un monstre vindrà per ells.
Les conseqüències psicològiques d'espantar els nens
La infància és una etapa especialment sensible, en què els nens creuen en l'existència de figures fantàstiques com fades, monstres i fantasmes. Aquest fenomen passa a causa del seu limitada capacitat cognitiva per discernir entre allò real i allò imaginari. Per això, les amenaces basades en aquestes figures generen un nivell d'ansietat innecessari als petits.
Els efectes poden ser múltiples:
- Malsons i trastorns del son: Les pors generades per aquestes amenaces es traslladen a les hores de descans, alterant la seva qualitat de son.
- Baixa autoestima: Els nens se senten incapaços de bregar amb les situacions imaginàries plantejades, minant la seva confiança.
- Inseguretat i dependència: La por constant pot portar-los a dependre excessivament dels adults per sentir-se protegits.
Addicionalment, aprendre a través del temor bloqueja l'aprenentatge. Un nen espantat no es pot concentrar a entendre el valor real d'una norma, ja que el cervell està en estat d'alerta, centrat únicament a evitar el suposat perill.
Educació basada en la seguretat i no en la por
Com a alternativa, els psicòlegs i educadors recomanen explicar als nens les conseqüències naturals accions. És més efectiu i saludable ensenyar-los que recollir les seves joguines evita que algú ensopegui o que tenir cura de les seves pertinences els assegura que les podran fer servir per més temps.
Si es busquen estratègies més coercitives, és preferible fer servir mesures temporals i tangibles com «si no ho fas, no podràs veure el teu programa preferit». Aquestes accions no només són menys perjudicials, sinó que també permeten que el nen comprengui de manera clara el perquè de les decisions.
Les pors evolutives i com enfrontar-les
El desenvolupament infantil inclou etapes naturals en què la por forma part del aprenentatge i la supervivència. Tot i això, les pors manipulades o induïdes artificialment poden potenciar-se i prolongar-se en el temps, interferint en el seu desenvolupament emocional i social.
Les pors més comunes en els nens inclouen:
- Por a la foscor
- Por als animals
- Por de separar-se dels pares
- Por de figures d'autoritat com a metges o policies si aquestes han estat utilitzades com a amenaces
Per ajudar els nens a superar aquests temors, és fonamental que els adults siguin figures de seguretat i confiança. Els nens han de sentir-se protegits al seu entorn, i mai no ser sotmesos a amenaces que exacerbin les seves ansietats.
Què fer si ja hem fet servir la por com a eina educativa?
Corregir aquest enfocament requereix paciència i constància. Algunes estratègies inclouen:
- Desmitificar les amenaces: Parlar amb els nens sobre les figures o situacions que es van utilitzar per espantar-los i explicar-los que no són reals.
- Crear un ambient segur: Fomentar espais de confiança on el nen pugui expressar els seus temors sense por del ridícul.
- Reforç positiu: Recompensar les accions positives en comptes de castigar amb amenaces.
A més, si les pors persisteixen i afecten greument el nen, és recomanable buscar l'ajuda d'un professional com a psicòleg infantil per treballar en estratègies que l'ajudin a superar els seus temors.
Les investigacions mostren que l'educació basada en l'amor, l'empatia i el reforç positiu no només permet que els infants creixin més segurs de si mateixos, sinó que també millora la relació entre els pares i els fills. Els nens necessiten amor per prosperar, no por.
Educar un nen implica acompanyar-lo mentre explora el món, adaptar-nos al seu procés evolutiu i ajudar-lo a desenvolupar la seva capacitat de prendre decisions per si mateix. Abandonar les amenaces com a eina educativa és el primer pas cap a una criança respectuosa i eficaç.