Un nadó acabat de néixer ve d'un ambient estèril però, a l'travessar el canal de el part i entrar en contacte amb el món exterior, comença a ser colonitzat per diversos microorganismes que a poc a poc aniran constituint la seva microbiota o flora intestinal. Aquesta microbiota és de summa importància ja que de la seva diversitat i funcionalitat dependrà en gran mesura la salut al llarg de la seva vida. Els bacteris presents a l'intestí estan relacionades amb el desenvolupament de el sistema immune, protegeixen enfront de malalties intestinals, infeccions i diverses patologies.
La microbiota no és igual en tots els nounats. Aquesta varia en funció de l'tipus de part (vaginal o cesària), de el tipus d'alimentació (lactància materna o biberó), setmanes de gestació, medicació de la mare o el nadó, etc.
En una investigació duta a terme per un científics de el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), s'han estudiat els efectes de l'administració d'antibiòtics durant el part, sobre la microbiota intestinal de nens a terme nascuts vaginalment. Els resultats, suggereixen que aquesta pràctica, bastant habitual, podria afavorir que la colonització per bacteris patògens que porten gens de resistència a aquests antibiòtics.
L'administració d'antibiòtics a la mare durant el part, és una pràctica bastant comuna (aproximadament un 30% dels casos). S'usa com a profilaxi quan la mare és positiva en l'anàlisi de l'estreptococ, un tipus de bacteri que en condicions normals no causa danys però que, si arriba a passar als pulmons, pot tenir greus conseqüències per al reciçén nascut. En estudis previs, ja s'havia vist que l'administració d'antibiòtics provocava alteracions en la microbiota de nadons prematurs. Després de les recents investigacions, aquests resultats s'han extrapolat a nadons a terme. Segons explica Miguel Gueimonde, uns dels investigadors de el CSIC, l'impacte de l'antibioticoteràpia sobre la flora intestinal i la possibilitat d'aparició de bacteris portadores de gens resistents, mereixen especial atenció.
L'equip d'investigadors, entre els quals també es trobaven científics de l'Hospital Universitari Central d'Astúries i la Universitat de Parma (Itàlia), va analitzar mostres de femta de 40 nens nascuts a terme mitjançant part vaginal. D'ells, 18 van néixer a parts en què a la mare se li va administrar penicil·lina com a profilaxi antibacteriana.
El seguiment es va fer durant els tres primers mesos de vida dels nadons i, entre d'altres resultats, es va observar una disminució de bacteris de la família Bifidobacteriàcies la presència és beneficiosa per a l'organisme. Així mateix es va observar un increment de bacteris potencialment patògens i resistents dels gèneres Campylobacter o Helicobacter.
Segons els investigadors, l'estudi no pretén acabar amb la pràctica d'administrar antibiòtics, Sinó alertar dels efectes secundaris i establir les bases per a l'establiment d'estratègies destinades a corregir aquestes alteracions, afavorint la colonització i establiment de la microbiota intestinal de l'nounat.