
En el nen aquest tipus d'èxits, com pixar només a l'orinal, són provisionals, i s'ha de seguir treballant durant uns anys.
És freqüent que els pares es frustrin quan el seu fill aconseguit fer el pipí a l'orinal torna a fer-li-sobre. De vegades és difícil endevinar el motiu i la manera de abordar-lo. Anem a conèixer els motius d'aquest retrocés i què poden fer els pares per enfrontar-se a la inesperada situació.
El nen que ja no porta bolquer
Els pares que han aconseguit treure-li el bolquer al seu fill se senten tremendament feliços i consideren que aquesta important tasca està resolta amb èxit. No en tots els casos és una cosa senzilla. És freqüent que els pares estiguin preparats per a aquest moment però el nen no i sigui aquí quan el procés es retardi en el temps. El nen s'ha de veure madur emocionalment per afrontar el procés si no serà infructuós.
D'una manera racional els pares han de comprendre que aquest tipus d'èxits són provisionals. Fins als 5 o 6 anys el nen podrà tenir retrocessos i no vol dir que s'hagin fet malament les coses, Però passa. Els pares no han de desesperar-se i evitar renyar-dient-li que ja no és un nadó o que ja és gran per fer segons quines coses. Els progenitors han de ser-hi i donar-li suport sense fer que el nen s'angoixi.
El nen sense bolquer que torna a fer-se pis
De vegades pixar-se a sobre és un toc d'atenció com expressant que vol tenir més mims i contacte amb els pares.
L'acció que el nen torni a fer-se pis pot ser perquè encara no estigui preparat i es negui o per altres circumstàncies puntuals. No obstant això succeirà durant diversos anys. El nen anirà sense bolquer encara que podrà fer-se pis a sobre i descontrolar cert temps. En aquest moment i com a pares cal buscar la solució més còmoda per al nen.
Si bé és cert que es diu que un cop retirat el bolquer s'aconsella no tornar a posar-ho. Però aquesta no és una llei fixa. Si de nit o en algun moment del dia el nen se sent més tranquil amb el bolquer i les seves pèrdues són molt freqüents no passa res per posar-se'l. Recordem que el bolquer a la nit es treu més tard que el de dia i els nens solen tenir pèrdues bastants anys.
segurament a el tornar a fer-se pis a sobre, el nen està expressant alguna cosa. Es diu regressió i encara s'accentua als 3 anys, pot donar-se poc abans. El nen es comporta com un bebè, l'aterra fer-se gran i veure les responsabilitats que li sobrevenen, demana xumet quan ja no el feia servir ... Els canvis, tant per començar la llar d'infants, El naixement d'un germà, una mudança, l' deslletament, La separació dels pares ..., descol·loquen a el petit. Els pares són els que millor coneixen al seu fill i poden trobar el problema. Altres vegades només és un toc d'atenció com expressant que vol tenir més mims i contacte amb els pares.
Què fer com a pares?
Els pares no han de creure que el nen té algun problema de desenvolupament o que ells no ho estan enfocant bé. simplement el nen està aprenent i encara és petit. El treball amb el menor ha de continuar. És un error desesperar-se, rendir-se i enfadar-se, sinó només s'aconseguirà generar por i inseguretat. El millor és assumir que aquests canvis seran per un temps.
Els pares han de respectar el ritme evolutiu del seu fill. Cap nen deixarà el bolquer a la mateixa edat, de manera que no val de res comparar-lo amb altres. El mateix quan torni a fer-se pis. La paciència és essencial en aquest tipus d'ensenyaments. amb càstigs i disgustos s'alentirà l'aprenentatge. El nen ha de veure als seus pares com a suport i còmplices. L'afecte i afecte cap al infant són els actes que donaran fruits.
La motivació i el contacte diari amb el petit són els que li fan tenir més autoestima. L'dir-li que pot, que no passa res i que es prengui el seu temps li proporcionaran tranquil·litat. El nen requereix la mà dels seus pares per avançar perquè com els adults pot sentir aclaparat o estressat. Necessita sentir-se segur, protegit i passant temps amb els seus pares. Així podrà desenvolupar positivament i relacionar-se amb el món que l'envolta.