
Sentir-se en sintonia amb el propi ésser genera alegria, i és el que permet somriure, seguir i estimar als altres.
Com a éssers humans valorar i apreciar el que es té al voltant o davant els ulls pot portar a acceptar amb més tranquil·litat moments viscuts i comprendre la fortuna de la qual s'és posseïdor. Gaudir del que les persones properes aporten, pot apropar més cap a la felicitat i estar, en definitiva, més alegres.
La llibertat aporta alegria
Moltes vegades un arriba a sentir-se presoner d'emocions que resulten difícils d'assimilar o amb l'obligació de tenir. Viure la vida com ve, pas a pas, sense pressions i en llibertat, És el que veritablement deixa fluir el propi jo. La persona neix amb una bena als ulls i ha de despullar-se de ella i enfrontar-se a una sèrie d'etapes, més o menys dures.
Passar el camí aferrat a l'inconformisme, la dissort i Estrès diari, limita per actuar de la manera anhelat i produeix veritablement benestar. Estar contents, esforçar-se per veure les coses d'una manera més positiu i just, dóna maduresa, fa créixer la persona a nivell emocional i aporta seguretat no només a qui ho viu, si no als que estan a prop seu.
Un somriure evoca alegria
Si la persona se sent obligada a ser feliç, a somriure, perquè està millor vist, viurà presonera de sentiments oposats i aliens. Si l'alegria es fingeix, es falseja amb un somriure a mig dibuixar, tot adquireix un caire menys rellevant, Insignificant, injust i es tenyeix de pobre.
L'estat d'ànim no ha de ser sempre bo. Tampoc cal respondre si un es troba ofuscat o afligit. Estar alegre no és una obligació, no hi ha tan bon forçar-lo. L'alegria neix en un quan així ho sent. La bellesa de les petites coses pot no apreciar-se amb els ulls i fins i tot el que els altres no perceben aquest engany pot provocar més angoixa encara.
El que fa feliç afegeix alegria
És important saber apreciar el més insignificant, perquè segurament és el que té més valor.
Cada persona pot triar quan mostrar o no els seus sentiments. Hi ha persones més introvertides que altres, que tot i trobar-se feliç ia gust en determinades situacions prefereixen mostrar un rictus seriós que sembla ajustar-se a tot. Altres persones somriuen constantment i el seu món interior plora.
Els éssers humans es mouen entre la raó i la passió, entre el bé i el mal, el dolor i el Amor. L'alegria es produeix en molts moments. És important saber apreciar el més insignificant, perquè segurament és el que té més valor. Els gestos més simples solen portar més aquesta a una persona, que un dels regals més cars. Ser conscient d'això permet enllaçar una emoció plaent.
Trobar-ple permet a la persona aspirar a tot, enfrontar-se a noves restes, sentir-se capaç de lluitar i aconseguir les metes proposades. Una persona alegre arrasa amb la vida i contagia aquest estat. estar amb algú que somriu, que transmet bones vibracions, dóna pau i energia.
El motiu d'alegria
Tot ha de brollar de l'interior, obrir-se sense por a que altres jutgin, intueixin o coneguin. En moltes ocasions aterra altres puguin ferir si arriben a aprofundir en les pròpies emocions, les que es creien ben ocultes, si descobreixen què causa la felicitat ... L'alegria ajuda a socialitzar, Témer a que arribin a la vida d'un, impedeix crear vincles.
l'alegria permet gaudir de més qualitat de vida, Que es visqui més intensament el dia a dia. El motiu d'alegria de cada un és diferent per a cada persona, pot ser un familiar molt íntim i proper, una persona que està per néixer, un viatge, una examen aprovat, una malaltia superada, una unió, un "mare«, Un petó ... No obstant això, tot això porta a deduir que el protagonista d'aquestes accions està receptiu a sentir-se bé amb si mateix i es troba en un equilibri mental idoni.
El treball és arribar a veure a la fi de el dia tot el bo que ha passat, festejar tot el que succeeixi i donar-li el seu lloc, sense pors, sense pensar en el futur ni en el que pugui venir. Gaudir cada moment, abraçar la vida, estimar el que està en el precís instant i estimar-se. El motiu d'alegria de cada un també és un mateix. Sentir-se en sintonia amb el propi ésser és el que permet somriure, seguir i estimar als altres.
Quan tot sembla estar fosc, pensar, donar-se un marge de temps i fer CANVIS en la vida pot resultar, per comprendre què pot desaparèixer o perdre. Ocorren situacions que per la seva gravetat donen un cop de porta a certes actituds i permeten que tot prengui una altra direcció, l'adequada per no malgastar el temps en pors, frustració, angoixa, enuig..., de vegades per coses passades que no tenen solució. Mirar a el present és savi i madur. Agrair a la vida viure, és una norma intel·ligent.